Avui he dinat al Trastevere de Tarragona (c/Méndez Núñez, 15), i m'he endut una grata sorpresa. Deixaré al marge els preus -que m'han semblat un pèl elevats- i el fet que sigui una franquicia. En aquest blog he mostrat certa predilecció per aquells locals familiars, propers, autèntics, on en molts casos s'hi respira improvització.
En el cas d'avui tot al contrari. Els processos estan treballats. Es nota que algú hi ha pensat i hi està a sobre. En alguns casos potser no es duen a la pràctica amb l'agilitat necessària, però el que m'ha cridat l'atenció és que s'hi respirava una voluntat de servir bé. Hi ha qui podrà dir-me que això no és res de l'altre món o que no n'hi ha per tant. Potser no, però en comparació a les últimes experiències...el llistó estava molt baix.
M'ha servir una cambrera, estrangera, que entenia poc de castellà, i que es notava que feia poc que treballava allí. Però hi posava ganes, i sobretot se li notava la vocació de servei (que no submisa). I en molts casos, això, l'actitud, és el que compta. Perquè de saber com funciona el negoci ja en té temps, però en canvi, l'actitud, si no la tens, costa més d'aprendre; de fet, no s'aprèn. Fa uns anys, en un curs de Direcció comercial, un dels professors que tenia, que era consultor en una Consultora de Marketing (Ferré Trenzano Consulting Grup) ens explicava que ells, a l'hora de fer seleccions de personal, moltes vegades feien crives sense haver-se mirat els currículums. D'entrada els hi era igual si tenien masters o no, el que volien saber era si tenien "collons": "Si no el té, el master ja li pagarem, però si no té collons, què en farem, això no es pot aprendre!!!, ens deia".
Doncs bé, l'ideal seria haver-me trobat amb una noia amb actitud i aptituds, però aquesta segona, no dubto que en poc temps la tindrà.
0 comentaris:
Publica un comentari