El mercat de la verdura: encara hi ha entesos

Feia temps que algú no em recomanava sobre el que era millor que m'emportés a casa. Avui, al mercat de la verdura, el que encara es planta els dissabtes i dimecres a la Plaça del Fòrum de Tarragona -ja veurem fins quan, de moment té bona salut; a altres llocs tinc entès que aquest tipus de compra cada vegada va a menys, doncs la gent més jove té altres hàbits; els dissabtes que m'hi apropo, soc dels pocs joves que hi ha comprant- quan anava a comprar taronges, he preguntat a quan anàven, i m'han dit el preu. I quan em dispsava a omplir la bossa el noi que porta la parada m'ha preguntat perquè les volia: "Són per fer suc?, si és així, mllor que t'emportis aquestes mandarines que són acabades de collir, una mica aspres però amb una mica de sucre es soluciona. Les taronges porten un any a la càmara". No sé si és perquè he tingut en compte el raonament que m'ha fet o simplement perquè m'ha sorprès que algú, entès en el que fa -com crec que hauria de ser tothom que està darrera "un taulell"- em recomanés, i m'he deixat portar per la prescripció. He omplert una bossa de mandarines. I estic segur que he fet la millor elecció.

En tots els dissabtes que he freqüentat el mercat m'he trobat molt poques vegades en aquesta situació. Alguna vegada, un dels pocs pagesos que encara queden -la resta, la majoria, a excepció d'uns joves agricultors d'aliments ecològics que també visito cada dissabte, són clients de Mercabarna-, de Torredembarra, també m'havia aconsellat.

Tot això contrasta amb una experiència que vaig tenir fa un parell de dies en un petit supermercat de la Via Augusta. Era mig matí, m'havia aixecat molt aviat i no havia tingut temps d'esmorzar bé, i la panxa em reclamava que ingerís alguna cosa. No tenia gaire temps perquè feia tard a la visita d'un client, i vaig entrar al super en busca d'alguna cosa. I, tot i que fa temps que els he deixat de banda en benefici de fruites i altres àpats més saludables, vaig anar en busca d'uns "donuts". No els trobava i com que tenia pressa, vaig preguntar a la noia que omplia els lineals -l'única del supermercat- si tenien donuts. La seva resposta va ser contundent: "Pues no sé, si no estan por aquí será que no hay". La seva resposta no em va donar confiança, i fiant-me de la meva intició, que em deia que n'hi havia d'haver, vaig donar un tomb pels passadissos (n'hi ha tres de curts), i al girar me'ls vaig trobar.

En un altre ocasió, aprofundirem sobre aquest contrast que aquí es posa de manifest